A la foto, Joan Rovira Baduell

El comerç tal com l’entenem avui en dia dista molt del que es disposava fa uns anys i sobretot en pobles petits com és el cas de la Nou de Gaià.

Les botigues dels pobles sovint disposaven d’una àmplia varietat de productes atès que no es comptava amb l’especialització del comerç actual. Cal entendre que l’abastiment de productes bàsics a la població s’havia de prestar, en la mesura del possible, en el mateix municipi atès que no es disposava de massa mitjans de transport  o bé eren precaris.

D’aquesta manera, el més freqüent era veure botigues, abans anomenades “tenda”, on podies trobar; queviures, tabac, productes de ferreteria, espardenyes, cistells, productes frescos fruit de les matances que es feien com botifarres i llonganisses...

Aquest és el cas de la botiga que hi havia en aquest domicili, coneguda en els darrers temps amb el nom de “ la tenda de ca l’Antònia” que respon al nom de la darrera persona que la va regentar i que la va mantenir oberta fins als finals dels anys 80. L’Antònia era l’esposa de Joan Rovira Baduell, que és qui apareix a la imatge. Com es pot veure aquest establiment disposava d’un taulell i prestatgeries repartides per les parets de materials senzills, per posar-hi les mercaderies. La venda pel que fa a queviures era a granel, modalitat que actualment s’ha recuperat en alguns establiments, fet pel qual unes balances (com les que es veuen a la imatge), eren imprescindibles per a l’activitat. Una cambra frigorífica i potser alguna bàscula de peu, eren els únics mecanismes que s’hi podien trobar. Evidentment, els comptes es feien en un tros de paper i a mà. Les caixes registradores eren enginys que en aquell temps no es podien permetre establiments petits com és aquest. La “tenda de ca l’Antònia” ja era dels pares del seu marit Joan que la van iniciar pels voltants de 1940.

Val a dir que Ca l’Antònia, també va esdevenir un lloc de reunió social pel fet que algunes tardes els joves i homes del poble, hi anaven a “fer la cervesa” tot fent petar la xerrada. Dins la “tenda”, s’hi podien trobar unes caixes de fusta de sifons o altres begudes cap per avall, que feien de seients de tertúlia als clients que hi anaven a passar una estona distesa amb la pretensió d’arreglar el món.