SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Municipi del Tarragonès, es troba a l'esquerra del riu Gaià, limita al Nord i a l'oest amb Vespella, a l'est amb la Pobla de Montornés i al Sud amb Altafulla i el Catllar. Situat a segona línia de mar de la Costa Daurada, amb comunicacions mitjançant la AP-7 i la N-340, la Nou de Gaià ofereix als visitants l'encant d'un petit poble situat a la vessant d'un turó, on les cases assolellades, típicament rurals i no maquillades pel turisme, mostren l'autenticitat del poble. 
El terme municipal, amb una extensió de 4'30 Km², és accidentat pels contraforts de la serralada prelitoral, a 94 metres d'altitud, el poble està situat al vessant meridional del turó de Barral de 114 metres d'alçària, i d'altres com els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau.El terme és drenat també per dos torrents, provinents de Vespella de Gaià. Són els torrents de Vespella i el de la Nou, les aigües dels quals van a parar al Gaià dins del terme de la Riera. 
Els carrers del seu nucli antic, drets i estrets, ens traslladen a temps passats. Les seves magnífiques panoràmiques sobre els camps ben conreats del seu terme, que poden contemplar-se des de la part més alta del poble coronada pel castell i l'església, conviden a gaudir del repòs i ens recorden la proximitat del mar. 

• Superfície 4'3 km2
• Habitants 502
• Densitat 93 hab/km2.
• Altitud 94 metres

Les carreteres comarcals són les de la Pobla de Montornés, de Vespella i la coneguda com a carretera de Santes Creus (T-202), la qual travessa el terme de nord a sud i permet arribar a Salomó i a la Riera de Gaià i enllaçar amb la N-340 de Tarragona a Barcelona. Localització 16 km al Nord-Est de Tarragona.

Accedir a situació i transport

ACTIVITAT ECONÒMICA

La major part de la població ja no viu principalment de l'agricultura com abans.  Prop del 65% de la superfície del terme és improductiva a causa dels accidents del terreny. El sòl conreat es gairebé tot de secà. El principal conreu és la vinya, seguida de les oliveres, els ametllers i els garrofers. 

Molts habitants del poble es desplacen a treballar a Tarragona i a Torredembarra en el sector de serveis, sense deixar de viure al poble. Això fa que el veïnat es mantingui en un nombre estable d'habitants.

La Cooperativa Agrícola fou fundada l'any 1963. Actualment, sense que hi hagi elaboboració pròpia, s'hi comercialitza vi i oli, a més a més de garrofes i fruits secs. 

EL CLIMA

El clima de la Nou de Gaià és mediterrani marítim, però proper als climes subàrids, que predominen a poca distància cap el sud. La temperatura mitjana anual és d’uns 16ºC, a l’estiu els termòmetres s’enfilen per damunt dels 20ºC de mitjana, i a l’hivern es situa al voltant dels 10ºC. Aquesta suavitat dels hiverns no exclou, però, la possibilitat que, de tant en tant, com a conseqüència de l’arribada de masses d’aire del nord, es produeixi alguna gelada. Un cas excepcional van ser les del 1954 que tant van fer patir la vegetació. La pluviositat anual es situa per sota dels 500 mm, amb una forta estacionalitat a la tardor i a la primavera. Els estius són bastant secs i fan patir estrés hídric a la vegetació que pot arribar a comportar la caiguda de les fulles en arbres perennes. Així el que trobarem haurà d’estar adaptat a aquestes dures condicions. La proximitat del mar fa que la humitat es mantingui força alta durant tot l’any.

Visiteu: MeteoLaNou (cortesía de Enric Rafí).

EL SÒL

La Nou de Gaià està constituïda per sòls calcaris, això vol dir que tenen un pH per damunt de 7. Aquest és un factor limitant per moltes espècies que només poden viure en sòls amb un pH inferior. A més els nostres sòls solen tenir poca profunditat i això fa que la retenció d’aigua als estius sigui baixa. A les parts baixes els sòls estan formats per sediments que s´han dipositat al llarg de milers d’anys. Això sol passar al costat de rieres i dóna lloc a sòls més profunds i humits amb una comunitat vegetal anomenada bosc de ribera.

LA VEGETACIÓ

Si ens imaginem com era el paisatge fa uns milers d’anys, abans de l’ocupació humana, veuríem que allà on els sòls son poc profunds estaria establerta una màquia de llentiscle i garric amb ullastre i margalló. Les zones més pedregoses i seques estarien ocupades per pins i brolla de romaní, i les zones allà on els sòls permetessin una bona retenció d’aigua estarien ocupades per un bosc d’alzines. Hauríem d’afegir que al costat de la riera hitrobaríem el bosc de ribera. 

EL BOSC 
Les diferents plantes que formen un bosc (els arbres solen passar dels cinc metres d’alçada) compleixen papers complementaris. Els arbres arreceren les plantes que viuen a sota i, contribueixen a crear un ambient humit i a reduir les oscil•lacions de la temperatura. Aquest clima favorable que creen els boscos té dues funcions importants: - Facilitar el naixement dels joves arbres i arbusts assegurant la renovació. - Fer possible la vida a moltes plantes herbàcies que ocupen el sòl que resta lliure sota el bosc, i ajuden els arbres i arbusts a impedir l’erosió del sòl. A més, viuen també tot un conjunt d’animals que són part important del conjunt com els cucs de terra que oxigenen el sòl i els insectes que pol•linitzen les flors. Un bosc privat de qualsevol de les seves parts, pateix un desequilibri que l’afecta ben bé tot. Dels antics boscos d’alzina no en queda res donat que la seva fusta era molt apreciada i els sòls on creixia eren els més aptes pel cultiu. Apareixen alguns exemplars escampats pel territori. Un arbre que antigament era poc abundant és el que domina avui dia l’estrat arbori, el pi blanc. És un arbre que ocupa amb facilitat el terreny que troba lliure i per això és el més estès al municipi. És un arbre poc exigent, que s’adapta molt bé a les dures condicions que es troben aquí; sòls calcaris i secs, amb un clima mediterrani d’hiverns suaus i poca precipitació. Abans ocupava aquells terrenys no aptes per l’alzina, però que ha estat molt afavorit per les repoblacions forestals. Allà on els conreus s’abandonen apareix al poc temps. És una espècie molt castigada pels incendis per la seva alta imflamabilitat. La pineda es pot instal•lar en el lloc de l’alzinar (també anomenat carrascar) i també als sòls més pobres. Per això el seu sotabosc tant pot ser el que correspondria a l’alzinar (màquia de garric i llentiscle amb margalló) com el que correspon a la vegetació pròpia dels sòls més pobres, la brolla de romaní.

LA MÀQUIA 
Hi ha llocs on el sòl és pobre i no hi viuen els arbres o bé aquests han estat tallats. Les plantes més altes que trobem són els arbusts, com el garric (també anomenat coscoll), que formen un tipus de vegetació d’uns dos metres d’alçada i que ens impedeix el pas. La màquia de garric, com a tal, no la trobem al poble però si les espècies que la conformen. Hauríem de desplaçar-nos fins el Bosc de la Marquesa (entre La Móra i la Platja Llarga) i cap a la zona del Medol per trobar-la. Els arbusts de la màquia són de fulla plana, petita i dura per evitar la pèrdua d’aigua.

LA BROLLA
És un tipus de vegetació format només per arbusts petits o mitjans, que no estan gaire junts. Passar-hi a peu no presenta gaire dificultat. Són abundants les plantes aromàtiques.

ELS BOSCOS DE LA RIBERA 
Són els boscos que es fan a la vora dels rius i rieres. Tenen un bon sistema radical per evitar les avingudes d’aigua i necessiten la humitat d’aquests indrets per desenvolupar-se. Donen cabuda a una fauna pròpia.

LLISTAT DE PLANTES