Antecedents de la norma

La regulació de l’administració digital constitueix un element de gran importància per al desenvolupament de l’ús dels mitjans electrònics en el funcionament i l’activitat de les administracions públiques.

Aquesta ha d’adaptar-se a la ràpida velocitat en què es produeixen els canvis tecnològics i, per tant, a les necessitats de la ciutadania en les seves relacions a través de mitjans electrònics.

La incorporació dels mitjans electrònics a les administracions públiques té un caràcter polièdric. El desenvolupament dels mitjans electrònics no comporta només un canvi tecnològic, sinó que, alhora, es tracta d'un canvi cultural, organitzatiu i, també, jurídic.

Aquest tret característic comporta la necessitat d’adaptar els canvis tecnològics que es produeixen amb les necessitats de la ciutadania, en les seves relacions a través de mitjans electrònics, i aprofitar els canvis per promoure una l’administració més oberta, transparent, propera i integral.

Per això, la regulació de l’administració digital està conformada per un marc jurídic dispers amb una pluralitat de normes legals i tècniques de diferent origen.

A títol enunciatiu i no enumeratiu, es disposa:

• Marc normatiu de caràcter bàsic, amb les Lleis 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques i 40/2015, de 1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, que imposa l’obligació de l’ús dels mitjans electrònics per part de les administracions públiques i col·lectius específics, i d’altra banda ho contemplen com un dret per a la ciutadania.

• Reglament d’actuació i funcionament del sector públic es desenvolupa el marc normatiu de caràcter bàsic (el Reial decret 203/2021, de 31 de març) que posa l’accent en la gestió electrònica dels procediments i el funcionament electrònic del sector públic.

• Per aprovar la política d’identificació, autenticació i signatura electrònica, caldrà considerar el Reglament (UE) 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol, relatiu a la identificació electrònica i als serveis de confiança en les transaccions electròniques en el mercat interior i el Reglament (UE) 2024/1183 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 d’abril, que modifica l’anterior Reglament.

• En matèria d’interoperabilitat, cal preveure la capacitat dels sistemes d’informació i de procediments, als que es donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi de la informació i coneixement entre ells, caldrà observar l’Esquema nacional d’interoperabilitat (ENI), aprovat pel Reial decret 4/2010, de 8 de gener i les seves normes tècniques.

• En matèria de seguretat, cal contemplar tant l’Esquema nacional de seguretat (ENS), aprovat pel Reial decret 311/2022 de 3 de maig com les seves instruccions tècniques. Cal complir i establir les mesures de seguretat previstes necessàries previstes a l’ENS.

Especialment, en les relacions amb la ciutadania cal establir i complir les mesures de seguretat previstes a l’ENS, als portals d’internet, seus electròniques, sistemes d’identificació de persones interessades, sistemes de clau concertada, accessos a la informació i dades, així com la protecció de les dades personals, en particular a dret a la seguretat de les dades que figuren en els fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques, l’arxiu electrònic, l’intercanvi de dades en entorns tancats de comunicació, etc.

• I en relació amb l’anterior, en matèria de protecció de dades, cal observar el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals i a la lliure circulació de les seves dades, i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. 

• Tampoc podem obviar la transparència i la informació pública, regulades en les Lleis 19/2013, de 9 desembre i 19/2014, de 29 desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i al Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i el dret d’accés a la informació pública i la normativa en matèria de la reutilització de la informació pública.

• En darrer terme cal tenir present la intel·ligència artificial, regulada al Reglament (UE) 2024/1989 del Parlament i del Consell, de 13 de juny de 2024.

Amb aquesta ordenança es pretén harmonitzar, d’alguna forma, la pluralitat de les normes legals i tècniques a la realitat de l’administració de primer nivell, això és, els ens locals.

Els ens locals tenen competències per regular l’ús dels mitjans electrònics en el marc de la seva potestat d’autoorganització reconeguda en l’article 8 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i l’article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Problemes que es pretenen solucionar amb la norma

L’ens local no està dotat d’un marc normatiu que reguli l’administració digital.

En primer lloc, cal que es doti d’un marc legal adequat a la seva realitat per obligació legal. Si bé, l’article 70 bis 3) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, introduït per la Llei 57/2003 de mesures per a la modernització del govern local disposa que les entitats locals, i especialment els municipis, hauran d’impulsar la utilització interactiva de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la participació i la comunicació amb els veïns, per a la presentació de documents i per la realització de tràmits administratius, enquestes i, en el seu cas consultes a la ciutadania.

En segon lloc, cal un instrument jurídic (aquesta ordenança) que vehiculi l’estratègia de transformació digital de l’ens local, per tal que es consolidi l’ús dels mitjans electrònics en l’ens local, als seus òrgans i organismes públics i entitats vinculades, en les relacions amb altres administracions i en les relacions amb la ciutadania tot reforçant els seus drets.

Cal que s’impulsi un procés de canvi basat en la seguretat jurídica, la transparència, la participació i la rendició de comptes per fer front als reptes i desafiaments que es deriven de l’automatització, així com la incorporació dels sistemes d’intel·ligència artificial i l’ús intensiu de les dades, i poder assolir una major qualitat, eficiència i sostenibilitat en els serveis que presta l’ens local, sempre amb el ple respecte dels drets de la ciutadania.

La mancança d’un text normatiu propi comporta, per una banda, l’absència d’una estratègia en matèria d’administració digital i, d’altra banda, la manca d’adequació a un marc legal disgregat i dispers.

Aquesta ordenança, i les seves normes de desplegament, pretenen ser l’instrument jurídic o les normes pròpies en matèria  d’administració digital a l’ens local.

En últim terme, amb aquesta ordenança s’adeqüen els sistemes i les aplicacions que utilitza l’ens local i que són subministrats per altres administracions públiques desenvolupades pels serveis, en compliment de l’establert a l’article 157 de la LRJSP. 

Necessitat i oportunitat de la seva aprovació

Amb aquest marc legal es pretén millorar l’eficiència administrativa, incrementar la transparència i la participació, garantir serveis digitals fàcilment utilitzables i millorar la seguretat jurídica.

Objectius de la norma

Objectius: Establir les condicions d’ús dels mitjans electrònics, els serveis i aplicacions digitals que disposa l’ens local per tal de facilitar la consecució més eficaç dels principis de simplificació, transparència, proximitat i servei efectiu a la ciutadania, així com la tramitació del procediment administratiu municipal i la participació ciutadana per mitjans electrònics.

Finalitats:

1. Reforçar els drets i facilitar el compliment dels deures que han de regir les relacions per mitjans electrònics de la ciutadania amb l’ens local.

2. Ampliar els principis generals per al desenvolupament de l’administració digital.

3. Incorporar als procediments administratius les millores que aporta l’ús dels mitjans electrònics.

4. Consolidar l’ús de mitjans electrònics en la tramitació dels procediments administratius de l’ens local.

5. Establir un model de gestió pública basat en l’ús eficient de les dades i els mitjans tecnològics de l’entitat local, amb vocació de reducció de càrregues administratives sobre la ciutadania.

6. Orientar aquest ens local a la gestió i ús de les dades per definir les normes i els procediments per la seva governança.

7. Impulsar serveis digitals eficients, de qualitat, proactius, personalitzats, de confiança i sostenibles.

8. Determinar els criteris per l’automatització i l’ús de la intel·ligència artificial a l’ens local.

1. Definir els principis i procediments de la governança de la transformació digital.

Possibles solucions, alternatives reguladores i no reguladores:

No establir un marc jurídic propi comporta continuar amb la normativa vigent que, actualment, és dispersa i disgregada. Amb el que no es facilita a la ciutadania un marc de referència en les seves relacions amb l’ens local.

La manca d’aquest marc normatiu comporta la falta d’una estratègia, per part de l’ens local, en matèria d’administració digital.

Així doncs, l’opció més recomanable passa per establir un dotar d’un marc regulador a l’ens local.